L’espai que ocupava la Terrera Nova pren forma

El projecte de restauració de la Terrera Nova de Cardona, que Ercros va posar en marxa el 2015 i que preveu finalitzar el 2027, ha permès recuperar 20 ha de terreny, descontaminar-lo de sal i assimilar la seva morfologia al relleu original. La darrera etapa del procés és la revegetació de la zona amb espècies autòctones. El pressupost del projecte s’acosta als 3 milions d’euros i contempla accions específiques per a cada una de les cinc zones que ocupava la terrera.

La Terrera Nova es va formar cap als anys seixanta amb el material de rebuig de l’explotació minera de la potassa, compost principalment per clorur sòdic (sal comuna). Entre el 1990 i el 2012, Ercros va processar 11 milions de tones d’aquesta sal per fer-la servir com a matèria primera en la producció de clor. Amb aquesta activitat, al mateix temps que donava valor al material de rebuig reduïa el dipòsit salí fins a la seva eliminació.

Les condicions extremes en què es trobava el sòl alliberat -a causa de la contaminació salina, les crostes de sal que hi havia a la superfície i l’elevat risc d’erosió del sòl- van assenyalar el camí del projecte de restauració.

La salinitat es va aconseguir reduir, per una banda, arrancant les restes de sal que varen quedar a la superfície del terreny després de l’explotació i, per l’altre, construint una xarxa de drenatge a on van a parar les aigües de pluja. Tot i que la sequera d’aquests darrers anys no ajuda, això està permetent que es vagi rentant el subsol.

Per recuperar la morfologia del terreny, Ercros ha hagut de moure més de 180.000 tones de terra i ha construït terrasses en les zones on anteriorment n’hi havia. Per donar forma al terreny, Ercros ha valoritzat terres vegetals sobrants procedents de la construcció del nou polígon industrial de Cardona.

Amb el terreny aclarit, el sòl net de sal i el terra ben assentat, Ercros està procedint a rehabilitar el paisatge amb la revegetació de la zona. Abans, però, ha calgut assajar al laboratori la viabilitat d’espècies autòctones que absorbeixin la sal i l’expulsin cap a fora o bé l’acumulin. Ara ja es poden veure brots verds a la muntanya de Cardona.

Avui dia, Ercros consumeix més de 300.000 tones anuals de sal que provenen, principalment, de Súria. De fet, tot i que té altres proveïdors per completar les seves necessitats, consumeix tota la sal que la planta surienca li pot subministrar, amb la qual cosa continua la tasca ambiental de reducció de les terreres de la comarca del Bages empresa.